Motivació

Quan ens vam plantejar què volíem analitzar dins un marc europeu, van tenir diverses idees i curiositats que comprenien des de petites regions fins a grans unitats físiques. No obstant, una cosa estava clara: volíem un punt de referència, un símbol europeu. Sota aquest criteri vam creure interessant fer un estudi d'alguna barrera orogràfica que al llarg de la història hagués tingut un paper significant i que ens despertés tant curiositat com sensació de proximitat. Vet aquí que vam decidir els Alps, ja que els considerem com una estructura clau en el territori europeu i que, a més a més, ens és força familiar.

Introducció

Els Alps són la principal serralada de l'Europa Occidental, marcant frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia (amb una extensió d'uns 1.300 km). Als seus confins immediats trobem com a unitats de relleu, d'Oest a Est, pel límit septentrional, a l'altiplà de Baviera i l'altiplà suís i, al límit meridional, al Nord d'Itàlia, la plana pròpia de la conca hidrològica del Po. Al llarg del recorregut dels Alps, destaca la seva gran quantitat de petites serralades i conjunts que, la seva majoria, es troben vinculats a la regió que voregen (especialment respecte la seva denominació). A grans trets, distingim tres divisions: els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins el Mont Blanc; els Alps centrals, comprenent el Sud de Suïssa i Àustria fins el pas de Brenner; i, els Alps orientals, que a la plana hongaresa els trobem dividits en diverses digitacions i que pel Sud tenen continuïtat a les serralades calcàries de la costa de Croàcia. Degut a la seva situació geogràfica, els Alps son, per a Europa i els europeus, la serralada per excel·lència: sigui pel seu perillós accés com per la seva alta antropització, ja que destaquen pel seu contacte immediat amb les civilitzacions més antigues d'Occident. El seu agressiu relleu figura com un dels més antigament poblats, franquejats i explotats.

En realitat, encara que cada vall alpí tingui la seva història i fins i tot prehistòria, i que cadascun dels seus passatges naturals tingui el seu antic historiador, els Alps van ser completament desconeguts fins l'època moderna. No va ser fins el segle XVII i, sobretot, el XVIII que començà l'exploració científica de la serralada, exploració que està especialment vinculada al ginebrí Horace-Bénedict de Sassure. Després, la perforació dels túnels transalpins, el transport de l'energia hidroelèctrica i l'equipament turístic foren l'estímul d'una gran quantitat d'estudis de tota mena. No obstant, avui en dia, l'objectiu no resideix en el descobriment de nous coneixements, sinó en la capacitat de realitzar estudis de síntesi amb una certa profunditat.