Morfogènesi recent

La formació del paisatge alpí que trobem avui en dia és el resultat d'un desenvolupament recent: només té dos millions d'anys. Des d'aleshores, cinc edats de gel han sigut relevants en la modelació de la regió. Els grans glaciars que van cobrir repetidament les valls van arribar a ocupar tota la plana suïssa i van empènyer la capa superficial del sòl fins formar les muntanyes d'aparença arrodonida que veiem ara. Els glaciar van generar els llacs i van arrodonir les muntanyes de material calcari al llarg de tot el confí nord. L'última època glaciar en que el gel va avançar sobre els Alps va acabar fa 10.000 anys, deixant darrera el gran llac Neuchatel (Frància). En aquesta regió el gel va arribar als 1.000m de profunditat i va arribar fins el llac Geneva, que es troba a uns 100km al Sur. Avui en dia trobem grans roques de granit disperses pels boscos de la regió, a l'oest, que es troben allà com a resultat de l'arrosegament que van patir per part dels glaciars fa uns 80.000 anys. Quan l'era glaciar va acabar es creu que el clima va canviar tant rapidament que en aproximadament 300 anys el gel s'havia retret fins les muntanyes. Amb el pas dels glaciars van ser arrosegades grans unitats de roca que van ser depositades a la conca del glaciar que va transportar-les. Aquestes unitats s'anomenen 'morrenes'. Les morrenes que es trobàven a la capçalera de la massa de gel van travar la seva trajectòria deixant grans quantitats d'aigüa bloquejada a la plana central dels Alps. El resultat va ser un gran llac que va romandre per molts anys, deixant una marca del nivell de l'aigua que encara es pot trobar a la base de les muntanyes; muntanyes que a la vegada tenen el seu origen en les 'morrenes'. En els ultims 150 anys un altre factor va començar a intervenir amb força en el desenvolupament del paisatge als Alps: l'home. L'agricultura extensiva utilitzada a les zones més humides dels Alps ha tingut com a conseqüència la desaparició dels petits llacs i la reducció dels caudals dels rius.