dimecres, 6 de maig de 2009

Ús del sòl

Els Alps presenten una ocupació humana, amb els seus respectius asentaments, relativament moderna, d'aproximadament cinc mil anys. L'ésser humà té una forta capacitat per influïr en el paisatge, portant a terme modificacions que són resultat del seu ús del medi. L'ocupació humana és molt extensa, hi trobem asentaments fins els 2.400m d'alçada, als vessants meridionals. Es tracta d'una ocupació molt heterogènia, on hi conflueixen diverses cultures amb les seves respectives llegües: alemà, italià, francès i altres cinc dialectes propis dels Alps. Cadascuna de les poblacions dels Alps intervenen en la formació del paisatge de la regió en la que habiten, com a resultat de l'explotació del territori per part de tota l'activitat econòmica. Als Alps, des de mitjans del segle XIX, les activitats tradicionals són l'agricultura i la ramaderia; que varen ser complementades amb activitats artesanals, que són típiques de les economies de muntanya. Cal tenir en compte que l'agricutura alpina es troba fortament limitada per l'alçada; de fet, ens referim a una agricultura de tipus vertical. Les terres de cultiu, als Alps, arriben fins el 2.000m, encara que les condicions en que es troben són tan adverses que poques espècies les suporten. Poc a poc les activitats econòmiques es van orientar cap el sector secundari i terciari, fins arribar a avui en dia en que les activitats primàries pesen tant com les secundàries o terciàries. La importància del turisme està esdevenint cabdal. Per al conjunt dels Alps, les terres agrícoles ocupen el 53% del territori; els boscos n'ocupen el 30% i la resta del territori no comporta cap producció. Degut a la disposició del relleu la destribució espacial de les diverses activitats econòmiques és molt irregular. Hem de considerar que el relleu implica una forta variació de les condicions ambientals en distàncies curtes, per tant, els contrastos són determinants. Els cultius tradicionals per al consum són: els cereals (el blat, ordi, sègol i civada), així com plantes hortícoles (la patata la trobem fins els 2.500m d'alçada). Els cereals són el cultiu principal, de fet, el límit de la colonització agricola coincideix amb el límit ecològic dels cerals (1.200-2.000m). A algunes zones alpines, especialment als Alps Occidentals i Centrals, hi trobem cultius mediterranis, com ara el vid, l'oliva i cultius frutal. L'explotació econòmica del territori, especialment en l'agricultura extensiva, ha comportat una disminució de la cobertura vegetal de la regió. La ramaderia té una importància cabdal en l'economia alpina. Les zones de pasturatge arriben fins els 2,000m d'alçada, encara que la possibilitat de fer servir els prats varia segons l'estació, fet que comporta una organització comunitària del territori que és molt complexa de desenvolupar ja que es tracta d'una organització entre poblacions molt heretogènies. El turisme ha esdevingut una de les activitats econòmiques principals dels Alps. Hi es present tant a l'estiu com a l'hivern, com a destí per gaudir del paisatge o per la realització d'esports d'hivern. Els Alps reben més de 100 millions de turistes cada any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada