dimecres, 6 de maig de 2009

Fauna

La fauna alpina és molt rica, pròpia de un clima i pasatge subalpí. Malgrat l'acció antròpica ha malmès el nombre d'espècies i ha posat en perill a moltes altres, els Alps encara mantenen un ecosistema molt ric amb espècies pròpies d'Europa i del clima alpí, així com altres endèmiques i originals dels Alps. A continuació esmentem les més característiques:

· llebre de les muntanyes: (Lepus timidus) és una llebre adaptada als hàbitats polars i muntanyosos. Mentre que el seu pelatge és marró a l'estiu, en preparació per l'hivern esdevé totalment o gairebé totalment blanc.

· Isard o camussa: (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i Àsia Menor. Fa uns 80 cm d'alçada fins la creu i pesa uns 50 kg. Les banyes, que són persistents, són llises amb la punta en forma de ganxo. Canvia el color del pelatge segons l'època de l'any, mentre a l'hivern és fosc és groguenc a l'estiu.

. Mussol de Tengmalm: (Aegolius funereus) és un ocell de l'ordre dels estrigiformes que és ocasional als Alps. Té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples. El cap és molt gros amb la cara blaca i uns grans ulls de color groc.

· Perdiu blanca o perdiu de neu: (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids . Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l'ull i els costats de la cua també de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estació per camuflar-se.

·L'àguila daurada o àguila reial (Aquila chrysaetos) Fa 75-88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura de alas, de color molt fosc, bru, amb reflexos dauratsamb una taca daurada al cap.

· Gralla de bec groc: (Pyrrhocorax graculus) és un ocell de la família dels còrvids. Cria en les més altes muntanyes del sud d'Europa, els Alps. És un ocell resident (no migra). Fa de 36-39 cm de llarg i de 65-74 cm d'envergadura alar. Sovint és gregari i no té por. Acostuma a residir en zones d'estacions d'esquí. S'alimenta d'insectes a l'estiu i de petits fruits a l'hivern.

· Cercacoves: Prunella collaris és un petit moixó d'hàbits terrestres, És un ocell compacte i arrodonit, de coloració brunenca i grisàcia i que hom observa sovint caminant pels prats o rocams com arrupit, o bé corrent ràpidament tot bategant les ales. Ateny 18 cm de longitud i el seu pes oscil·la entre 32 i 45 g. L'envergadura és de 30 cm. La coloració dorsal és grisosa, amb taques blanques a les plomes . El pit i el ventre són grisos, amb flancs acastanyats. La cua és bruna. El bec és fi i més fosc a la punta, amb la mandíbula groga.

· Salamandra alpina: es una salamandra brillant i negre, que trobem als alps centrals i orientals, a una alçada de 700 metres. Són d'uns 9 a 14 cm i l'alçada influeix principalment en els períodes de gestació.

· Gall fer, gall de bosc o gall salvatge (Tetrao urogallus) és un rar i esquerp tetraònid. És una au principalment boscana i terrestre, que prefereix desplaçar-se bo i caminant, tot i que quan vola ho fa d'una manera dirigida i potent, no semblant pas que pugui pesar de 3 a 3,5 kg. Te un gran diformisme sexual, la femella es marro i el mascle es d-un intens negre al pit i bru a les ales amb unes franges vermelles sobre ells ulls.

· Ibix o cabra salvatje dels Alps: Capra ibex es un bovçi present unicament a la serralada dels Alps. Medeixen entre 94 i 170 centçimetres i pesen entre 40 i 120 kg, depenent del sexe, el pel varia en longitud, densitat i color depenent de lestacio de l-any, a l-estiu son grogencs i al hivern prenen un to marro fosc i desenvolupen mes pèl.

. Marmota alpina (Marmota marmota) es un rosegador d'aspecte rabassut, cap arrodonit amb unes orelles petites i potes curtes i fortes, proveïdes d'ungles adaptades a l'excavació. La coloració general del pelatge és grisa, barrejada amb groc i negre, més fosca pel dors que pel ventre. La part superior del cap és més fosca, de vegades negra, i la punta de la cua també és negra.

1 comentari: