Flora

L’alçada limita la vegetació natural amb la presencia d’una sèrie d’arbres caducifolis com el faig, el roure, el freixe i el fals plataner. Aquests arbres no es troben exactament a la mateixa alçada, ni conformen un únic bosc, sinó més be trobem arbredes on predomina una única especie relacionada amb altres, o arbredes endèmiques d’una sola especie, predominant les fagedes i rouredes, però el seus límits coincideixen amb força exactitud amb el canvi d’estatge temperat amb el d’un clima més fred, on predomina la vegetació herbàcia, el pas de les arbredes a herbeis ens indica el canvi d’altitud, la transformació de la vegetació es causa de la baixada de les temperatures causada per l’altitud. Aquet límit es troba, per lo general, aproximadament cap als 1200 metres d’alçada per sobre del nivell del mar a la banda nord dels Alps, però en la vesant sud aquesta alçada es pot incrementar fins als 1500- 1700 metres. Aquesta àrea no sempre es troba marcada per la presència d’arbres caducifolis. L’acció humana gairebé els ha exterminat en moltes zones, i, excepte per els boscos de faig dels Alps austríacs, els boscos caducifolis no hi son presents, en les àreas on la tala d’arbres era present, va existir un afavoriment cap a la substitució de les especies autòctones front el pi roig i la picea noruega, Aquesta silvicultura que va modificar en l’estrat vegetal ha configurat un paisatge antropitzat que avui en dia es troba en regressió degut a l’abandonament de les practiques en silvicultura. Sobre aquesta catifa de pins introduïts trobem el pinus mugo, formant una pineda amb rododerns, més concretament el Rhododendron ferrugineum, en sols àcids o el Rhododendron hirsutum a sols alcalins, que abandonat l’estrat del pi mugus continuaran formant un matollar baix uns quants metres. Per sobre del matollar trobem ja el prat alpí, i encara a més alçada, la vegetació es fa més escassa, a aquestes alçades la vegetació tendeix a formar coixins aïllats. A la muntanya algunes plantes amb flor s’han registrat sobre els 4000 metres com el, Ranunculus glacialis, Androsace alpina y Saxifraga biflora.