dimecres, 6 de maig de 2009

Introducció

La ubicació dels Alps, així com les grans variacions en les seves elevacions i exposició, donen lloc a diferències extremes en el clima, no només entre les cadenes muntanyoses, sinó també per separat dins d'una mateixa serralada. Degut a la seva ubicació central a Europa, els Alps es veuen afectats per quatre principals influències climàtiques: des de l'oest; corrents relativament suaus, l'aire humit de l'Atlàntic; fred d'aire polar descendeix des del nord d'Europa, les masses d'aire continental, de fred i sec a l’hivern i calor a l'estiu, dominen a l'est i, cap al sud, els corrents d'aire càlid del Mediterrani nord. El temps es veu influenciat per la ubicació i el pas de tempestes ciclòniques i la direcció dels vents que acompanyen a mesura que passa sobre les muntanyes.
Les temperatures extremes i precipitacions anuals estan relacionades amb la fisiografia dels Alps. Els fons de les valls en general són més càlid i més sec que a les altures. A l’hivern la precipitació per sobre dels 1500 metres és pràcticament sempre en forma de neu. La capa de neu dura de novembre a maig a 2000 metres. La mitjana de temperatures de gener a les valls oscil·len entre -5 ° i 4 ° C fins a un màxim de 8 ° C, mentre que la temperatura mitjana oscil la entre els 15 ° i els 24 ° C. Les inversions tèrmiques són molt freqüents sobretot a la tardor i l’hivern, i sovint les valls s’omplen de boira durant dies. En aquesta època de l’any les temperatures solen ser més suaus a 1000 metres que al fons de les valls.
Els vents de Fohen poden durar de dos a tres dies, amb cops tant de nord a sud com de sud a nord, depenent de la localització de les tempestes ciclòniques. La massa d’aire es refreda per la menor pressió atmosfèrica que hi ha en altura, passant per sobre de les crestes de les muntanyes, i precipita en forma de neu o pluja, un cop comença a descendir per l’altre cara de la muntanya, aquesta massa d’aire s’escalfa considerablement, ja que torna a augmentar la pressió atmosfèrica, i això fa que recuperin la calor perduda en l’ascensió, a partir d’ara aquests vents es comporten com uns vents secs i càlids. Als Alps aquest efecte és molt pronunciat ja que molt sovint aquests vents provenen del sud.
Les allaus són un perill sempre present entre els mesos de novembre a juny, ja que aquestes allaus són impossibles de predir impedint d’aquesta manera establir unes zones de més risc. Les allaus són especialment virulentes per la vida humana als Alps degut a la gran densitat de població que hi ha i les desenes de milions de turistes que visiten la zona cada any. Aquest turisme ha propiciat la aparició de gran quantitat d’estacions d’esquí, unes instal·lacions que obliguen ala tala de molts boscos, una defensa natural contra aquest fenomen de les allaus.

Imatges satel·litals: des de començaments d'hivern fins la tardor. Seguit de climogrames de ciutats que es situen a la regió dels Alps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada